Medieval
Endinsar-se pel nucli antic de la ciutat seguint les petjades medievals. Descobrir la trama urbana medieval, com a exemple de configuració de les ciutats murallades i visita a la Seu de Manresa, un dels màxims exponents del gòtic català.
Carrer del Balç
Carreró estret, cobert sota els porxos de les cases, que conserva plenament el caire medieval. En un recorregut gairebé subterrani (tal com indica el nom, sota una balcera) el visitant pot endinsar-se en la Manresa més ancestral a través d'un laberint de portals, cellers i soterranis.
La Seu
La basílica col·legiata de Santa Maria és un dels exemples més notables del gòtic català. Fou construïda entre els segles XIV i XV sota la direcció de Berenguer de Montagut (que també projectà l'església de Santa Maria del Mar a Barcelona). Cal remarcar l'austeritat general de l'edifici, tret característic del gòtic mediterrani, i l'excepcional amplada de la nau, que contrasta amb les capelles laterals, més baixes i molt estretes. La façana principal és de principi del segle XX, dissenyada per Alexandre Soler i March. A l'interior s'hi conserven interessants mostres d'art, entre les quals destaca un conjunt de retaules medievals i, particularment, el del Sant Esperit, de Pere Serra, considerat un dels millors exemples de pintura gòtica catalana. També es pot visitar la cripta, el claustre, el museu i les restes de l'antic pòrtic romànic al subsòl de l'edifici.
Porxo i finestral del carrer d'en Botí
Casa de tradició medieval que conserva una finestra gòtica geminada. El carrer del Botí desemboca, sota el porxo d’una casa, en una placeta del carrer de Sant Miquel. Un racó senzill i popular que permet fer-se una idea de com devia ser la ciutat gòtica.
Església del Carme
Antiga església gòtica, reconstruïda després de la guerra civil. És situada damunt del turó de puig Mercadal, el més alt de la ciutat medieval. És en aquest edifici on s’explica el miracle de la Llum. Diu la tradició que el dia 21 de febrer de 1345, quan les obres de la Sèquia restaven aturades perquè el bisbe no en permetia el pas per les seves terres, es va produir un fet miraculós: un raig de llum procedent de Montserrat va il·luminar l’interior de l’església del Carme. Les campanes es van posar a repicar sense que ningú no les toqués. Sembla que el miracle va servir per fer veure al bisbe el seu error i finalment va donar la raó als manresans.
La Muralla del Carme
La muralla del Carme tancava el tram entre el Puig Mercadal i el convent dels pares dominics, seguint la línia de l’actual carrer Muralla del Carme. Formava part del nou circuit de muralles aixecat al segle XIV, conegut com a mur nou o mur inferior. Aquest tram de muralla comptava amb una torre intercalada anomenada de Sant Marc. El 1859, aquest tram de muralla es veié afectat per l’esllavissada del tram que protegia el Puig Mercadal, i fou objecte d’una rectificació important, eliminant les restes que quedaven de les torres i situant la línia de les façanes de les noves cases a nivell de l’actual línia del carrer muralla del Carme. La muralla medieval devia anar a l’alçada de la vorera amb corredor exterior i fossat. Amb la reforma del 1859 es va cobrir el fossat per poder obrir un passeig arbrat.
Pont Vell
És un dels elements característics de la façana monumental de la ciutat. Fou construït als segles XII-XIII. Durant la guerra civil s'enderrocà la part central. Fou reconstruïda entre els anys 1960 i 1962. Del pont Vell sortia el camí que, passant per Castellgalí, anava cap a Montserrat. El mateix per on Sant Ignasi de Loiola va arribar a Manresa.
Capella de Sant Marc
Construcció gòtica del segle XV. El campanar d’espadanya és posterior. És una capelleta senzilla que fou orginada a partir d’una cessió a uns ermitans de Montserrat, i més tard va pertànyer al gremi dels blanquers. A la part superior dels muntants de la porta encara es pot observar l’escut de Manresa esculpit.
Hospital de Sant Andreu
Hospital d'origen medieval, amb església dels segles XIV-XVIII. Actualment l’edifici conserva alguns vestigis gòtics a l’interior de l’antiga església. A la façana exterior que dóna a la plaça es pot observar la decoració renaixentista de les finestres.
Mur del Puig Mercadal i Portal del Carme (Pl. Europa)
Aquest mur formava part del circuit de muralles del segle XII i envoltava el turó del Puigmercadal. Aquest nom li ve de la ubicació del mercat medieval als seus peus. En aquest sector del mur hi havia la Torre fortificada de l’Àliga – lapídea als documents, que vol dir feta de pedra. L’any 1308, el Consell de la Vila donà terres al Puig als Carmelitans per a fer-hi un convent. El 1840, amb les desamortitzacions de les terres de l’església, passà a ser d’ús militar. Tot plegat, suposà una gran transformació del turó.
A la part final del carrer del Carme, es trobava el Portal del Carme, el qual tenia una torre circular i feia un angle de 90 graus respecte la muralla, segons els plànols del segle XIX.
La Torre del Portal de Sobrerroca
De tot el conjunt de torres defensives amb que comptaven les muralles de la ciutat, la torre de Sobrerroca és la única que s’ha conservat d’empeus fins als nostres dies.
Originalment, la torre devia ser aixecada al segle XII, i formava part del segon circuit de muralles que tancaven la ciutat, però fou reforçada al voltant de 1370 juntament amb la resta de torres i murs vells de la ciutat.
Aquesta torre anava acompanyada d’una torre bessona, situada a l’altra banda del carrer. Ambdues torres es trobaven unides per una arcada a la part superior, formant així un portal que protegia l’entrada a la ciutat per aquest sector. Al 1464 s’hi documenta un pont llevadís que devia permetre el pas del fossat. De les seves portes sortia el camí que des de Manresa anava fins a Vic.
En arribar el segle XIX, la torre del portal de Sobrerroca havia quedat integrada dins dels habitatges que s’havien construït al voltant, i va ser redescoberta entorn al 1970, quan es va enderrocar la casa que l’amagava.
El Mur d'en Jaffa
El tram darrer de mur del cantó de llevant del Puig Cardener era conegut com el mur d’en Jaffa, ja que s’esqueia darrera de la casa de la família Jaffa, que ocupava el solar dels actuals jutjats. Es tractava d’una important família manresana, amb una llarga tradició de càrrecs al Consell de la ciutat. Aquest tram de mur del segle XII fou refet el 1380 aprofitant les pedres del tram del mur que anava de Sant Miquel al Puig Cardener, que s’estava desmuntant. Actualment, és un dels trams més antics conservats de la muralla, i al seu interior manté l’espai que devia correspondre, possiblement, al corredor interior del mur.
